Cap de turc, bandera de llibertat: Josep Maria Huertas
L'any 1975, Josep Maria Huertas patí les conseqüències de la repressió franquista. El dissabte 7 de juny, publicà al diari vespertí Tele/eXpres un reportatge titulat «Vida erótica subterránea», en el qual feia un repàs històric de la vida sexual dels barcelonins des dels anys 20 fins als 60. Al text, Huertas afirmava que «Un bon nombre de "meublés" estan regentats per vídues de militars, pel que sembla per la dificultat que per obtenir permís per obrir-ne alguns hi va haver després de la guerra», frase que molestà alguns càrrecs de l'Exèrcit.
Huertas fou detingut i processat el 22 de juliol per injúries a l'Exèrcit que el conduí a la presó Model de Barcelona després vingué un consell de guerra sumaríssim. Finalment, un tribunal militar condemnà al periodista a dos anys de presó. Aquesta decisió, considerada injusta per la majoria de periodistes, provocà la primera vaga de premsa a Espanya des del final de la Guerra Civil (1939). La protesta tingué una repercussió tan gran que cinc dels vuit diaris barcelonins no sortiren al carrer l'endemà: El Correo Catalán, Mundo Diario, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal i Tele/eXpres. L'excepció foren els dos diaris del Règim, La Prensa i Solidaridad Nacional, i La Vanguardia.
Ja a la presó, la situació de Huertas es complicà al ser acusat de donar suport a un etarra, anomenat Wilson, que era considerat el cervell de l'atemptat contra el general Carrero Blanco. El vincle entre ells dos s'establí en trobar-se a l'agenda de l'etarra les dades de contacte de Huertas. Araceli Aiguaviva, la seva dona, intentà aclarir la relació entre tots dos homes a través d'una carta publicada als diaris.
Huertas Clavería no hagué de complir íntegrament la pena i sortí en llibertat sota fiança de la presó Model el 13 d'abril de 1976, vuit mesos i vint dies després del seu ingrés. Franco havia mort uns mesos abans, el 20 de novembre de 1975. El cas Huertas féu del periodista un símbol de la llibertat d'expressió i un referent de la lluita antifranquista.
[Fotografia cortesia de Manel Armengol]
CRÈDITS:
Aquesta exposició vol retre homenatge a qui morí sent Degà del Col·legi de Periodistes demostrant, una vegada més, la seva vocació de servei a la seva professió i a la societat.
La realització s'ha portat a terme al llarg de l'any 2015 des del Centre de Documentació Montserrat Roig. Coordinació: Carme Teixeiro. Documentalista: Xènia Terrones. Dissenyador: Toni Fornés. Gravació testimonis: Ignasi Renom. Participants: Araceli Aiguaviva, Marc Andreu, Manel Armengol, Ernesto Bravo, Juanjo Caballero, Núria de José, Adelais de Pedrolo, Pepe Encinas, Jaume Fabre, Maria Favà, Miquel García (Televisió de Catalunya), Núria Iceta (L'Avenç), Isabel Juncosa (ICAB), Manu López, Josep Martí Gómez, Jordi Montaner, Andres Naya (Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona), Jordi Negre, Isidre Ramos, Antoni Ribas, Montserrat Rius, Humbert Roma, Mossen Joan Soler, Universitat Pompeu Fabra - Estudis de Periodisme . Moltes gràcies a tots!
Huertas fou detingut i processat el 22 de juliol per injúries a l'Exèrcit que el conduí a la presó Model de Barcelona després vingué un consell de guerra sumaríssim. Finalment, un tribunal militar condemnà al periodista a dos anys de presó. Aquesta decisió, considerada injusta per la majoria de periodistes, provocà la primera vaga de premsa a Espanya des del final de la Guerra Civil (1939). La protesta tingué una repercussió tan gran que cinc dels vuit diaris barcelonins no sortiren al carrer l'endemà: El Correo Catalán, Mundo Diario, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal i Tele/eXpres. L'excepció foren els dos diaris del Règim, La Prensa i Solidaridad Nacional, i La Vanguardia.
Ja a la presó, la situació de Huertas es complicà al ser acusat de donar suport a un etarra, anomenat Wilson, que era considerat el cervell de l'atemptat contra el general Carrero Blanco. El vincle entre ells dos s'establí en trobar-se a l'agenda de l'etarra les dades de contacte de Huertas. Araceli Aiguaviva, la seva dona, intentà aclarir la relació entre tots dos homes a través d'una carta publicada als diaris.
Huertas Clavería no hagué de complir íntegrament la pena i sortí en llibertat sota fiança de la presó Model el 13 d'abril de 1976, vuit mesos i vint dies després del seu ingrés. Franco havia mort uns mesos abans, el 20 de novembre de 1975. El cas Huertas féu del periodista un símbol de la llibertat d'expressió i un referent de la lluita antifranquista.
[Fotografia cortesia de Manel Armengol]
CRÈDITS:
Aquesta exposició vol retre homenatge a qui morí sent Degà del Col·legi de Periodistes demostrant, una vegada més, la seva vocació de servei a la seva professió i a la societat.
La realització s'ha portat a terme al llarg de l'any 2015 des del Centre de Documentació Montserrat Roig. Coordinació: Carme Teixeiro. Documentalista: Xènia Terrones. Dissenyador: Toni Fornés. Gravació testimonis: Ignasi Renom. Participants: Araceli Aiguaviva, Marc Andreu, Manel Armengol, Ernesto Bravo, Juanjo Caballero, Núria de José, Adelais de Pedrolo, Pepe Encinas, Jaume Fabre, Maria Favà, Miquel García (Televisió de Catalunya), Núria Iceta (L'Avenç), Isabel Juncosa (ICAB), Manu López, Josep Martí Gómez, Jordi Montaner, Andres Naya (Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona), Jordi Negre, Isidre Ramos, Antoni Ribas, Montserrat Rius, Humbert Roma, Mossen Joan Soler, Universitat Pompeu Fabra - Estudis de Periodisme . Moltes gràcies a tots!
Coneixent a Huertas Clavería 
Primer procés, detenció i vaga 
Cas Wilson, segon procés 
Consell de guerra 
Destitució del càrrec sindical 
8 mesos i 20 dies a la presó 
Manifestació, amnistia, neix el símbol