Citat a declarar i detingut
Josep Maria Huertas és citat a declarar davant el tribunal militar per primer cop el 25 de juny de 1975, 18 dies després de la publicació de "Vida erótica...". L'assessorava l'advocat de l'Associació de la Premsa de Barcelona, Octavio Pérez Vitoria. S'acollí al secret professional per no revelar les seves fonts.
El 22 de juliol el citaren de nou i l'informen del decret de presó. Sortí del Govern Militar emmanillat i cap a la presó Model de Barcelona.
El 22 de juliol el citaren de nou i l'informen del decret de presó. Sortí del Govern Militar emmanillat i cap a la presó Model de Barcelona.
Decret de presó preventiva per a Huertas Clavería
La vaga de premsa
El periodista Antoni Ribas participà activament en l'organització de la vaga de premsa, a les assemblees i visitant als militars per negociar. El 1975, treballava a El Correo Catalán, es trobava al Ple municipal que també havia de cobrir Huertas Clavería quan es coneix la notícia de la seva detenció.
En aquest vídeo, ens explica com es va organitzar la primera vaga de premsa des de 1939, que va tenir lloc l'endemà de la detenció d'en Huertas, i com s'organitzaren els periodistes per mantenir mobilitzacions constants en la que es va denominar Comissió Permanent de Periodistes. En Jordi Negre i Albert Xandri eren els promotors.
En aquest vídeo, ens explica com es va organitzar la primera vaga de premsa des de 1939, que va tenir lloc l'endemà de la detenció d'en Huertas, i com s'organitzaren els periodistes per mantenir mobilitzacions constants en la que es va denominar Comissió Permanent de Periodistes. En Jordi Negre i Albert Xandri eren els promotors.
Antoni Ribas i Núria de José parlen sobre la vaga de premsa i les mobilitzacions posteriors
Barcelona sense diaris
El dia 23 de juliol de 1975 els cinc diaris barcelonins El Correo Catalán, Mundo Diario, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal i Tele/eXpres van fer vaga en solidaritat amb el company empresonat. Només es van publicar els diaris del Movimiento (La Prensa i Solidaridad Nacional) i La Vanguardia. Un fet insòlit del qual també es va fer ressò la premsa estrangera.
L'endemà de la detenció de Huertas, Barcelona es va llevar sense diaris per primer cop des de 1939
La Vanguardia no va fer vaga
Així justificava la seva publicació el diari La Vanguardia el dia de la vaga de premsa en solidaritat amb Huertas Clavería. Per poc no guanyaren els partidaris de l'aturada en aquest diari en les votacions en assemblees.
La Comissió Permanent de Periodistes s'organitza
L'Associació de la Premsa de Barcelona es converteix en punt de trobada diari i organització d'activitats. Es recomana que no se signin els treballs, cosa que faran una bona part dels periodistes.
Passats uns dies de l'empresonament de Josep Maria Huertas, una cinquantena de companys periodistes es van plantar davant la presó Model de Barcelona amb la intenció de visitar-lo. Entre aquests es trobava el periodista Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs, Sempronio.
Passats uns dies de l'empresonament de Josep Maria Huertas, una cinquantena de companys periodistes es van plantar davant la presó Model de Barcelona amb la intenció de visitar-lo. Entre aquests es trobava el periodista Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs, Sempronio.
Els periodistes es mantenien permanentment mobilitzats
Sempronio a la presó Model
El 25 de juliol de 1975, més de cinquanta periodistes es concentraren davant de la presó Model. Volien visitar a Josep Maria Huertas. Després d'una llarga negociació, el director de la presó accedí a què entrés el més veterà de tots i Cronista de la ciutat, Sempronio, que ho va fer acompanyat de la jove periodista companya de Huertas Clavería a la revista 4 Cantons, Maria Favà.
Concentració de periodistes davant la presó Model [Fotografies cortesia de Pepe Encinas]