Ètica i informació en temps d’incertesa: radiografia de l’ecosistema mediàtic català
Títol
Ètica i informació en temps d’incertesa: radiografia de l’ecosistema mediàtic català
Matèria
Ètica periodística - Catalunya
Descripció
La recerca ofereix una profunda anàlisi sobre els mecanismes de difusió de les notícies falses, les noves narratives digitals i la desconfiança ciutadana, estructurada en diversos eixos clau. En primer lloc, s’examina l’ecosistema de la desinformació i el descrèdit mediàtic, analitzant fenòmens com el periodisme ASAP (on la immediatesa redueix el temps d’investigació), l’impacte del clickbait, la polarització i el conegut com a “periodisme de trinxera”, una pràctica on la informació es posa directament al servei de la ideologia. Aquesta degradació del panorama periodístic es tradueix en una caiguda dràstica de la confiança en les notícies, que se situa en un baix 33% a Espanya, i provoca un clar allunyament de la ciutadania respecte a les fonts tradicionals.
Així mateix, l’estudi revela com l‘edat, el gènere i el nivell de formació influeixen davant les mentides. Els joves d’entre 18 i 29 anys s’informen principalment a través d’Instagram, TikTok o YouTube, atorgant més credibilitat als creadors de contingut que als mateixos periodistes. Aquest col·lectiu mostra serioses dificultats per destriar la veritat de les falsedats, una problemàtica que es repeteix en la població sènior de més de 70 anys amb un menor nivell d’estudis. En contraposició, les dades demostren que un major nivell formatiu actua com un autèntic tallafoc a l’hora de no creure ni compartir desinformació.
D’altra banda, l’informe posa el focus de manera alarmant en la desinformació de gènere (gendered disinformation). Es detecten campanyes masclistes coordinades en espais digitals com la “masclosfera”, les quals busquen erosionar els drets de les dones i silenciar les veus públiques femenines mitjançant el ciberassetjament i l’ús d’eines d’intel·ligència artificial generativa per a crear deepfakes sexualitzats. Aquesta manipulació també es trasllada a l’àmbit del negacionisme i l’obstruccionisme, on es radiografia l’ús emocional de falses teories —com va passar durant la pandèmia de la Covid-19— i el creixement de perfils polítics i think tanks que fan servir la mentida de manera deliberada per frenar les agendes climàtiques globals.
Finalment, el treball aborda el paper de la intel·ligència artificial, la verificació i l’auge dels influenciadors polítics. Tot i que la IA es veu amb recel per part dels professionals, la ciutadania en tolera l’ús com a eina de suport. Malgrat això, el 83% de la població continua considerant els periodistes humans més fiables que els algorismes a l’hora de verificar continguts, tot i que Catalunya lidera el nivell de credibilitat estatal (amb un 37%) de la informació verificada mitjançant IA. L’impacte d’aquests nous actors digitals es categoritza des d’una perspectiva ètica, diferenciant clarament els Commentators —perfils activistes i d’agitació política que sovint perverteixen els codis deontològics per monetitzar la confrontació i la viralitat— d’altres figures com els informadors, els explicadors o els especialistes, que ajuden a divulgar continguts de manera més constructiva en l’entorn digital.
Així mateix, l’estudi revela com l‘edat, el gènere i el nivell de formació influeixen davant les mentides. Els joves d’entre 18 i 29 anys s’informen principalment a través d’Instagram, TikTok o YouTube, atorgant més credibilitat als creadors de contingut que als mateixos periodistes. Aquest col·lectiu mostra serioses dificultats per destriar la veritat de les falsedats, una problemàtica que es repeteix en la població sènior de més de 70 anys amb un menor nivell d’estudis. En contraposició, les dades demostren que un major nivell formatiu actua com un autèntic tallafoc a l’hora de no creure ni compartir desinformació.
D’altra banda, l’informe posa el focus de manera alarmant en la desinformació de gènere (gendered disinformation). Es detecten campanyes masclistes coordinades en espais digitals com la “masclosfera”, les quals busquen erosionar els drets de les dones i silenciar les veus públiques femenines mitjançant el ciberassetjament i l’ús d’eines d’intel·ligència artificial generativa per a crear deepfakes sexualitzats. Aquesta manipulació també es trasllada a l’àmbit del negacionisme i l’obstruccionisme, on es radiografia l’ús emocional de falses teories —com va passar durant la pandèmia de la Covid-19— i el creixement de perfils polítics i think tanks que fan servir la mentida de manera deliberada per frenar les agendes climàtiques globals.
Finalment, el treball aborda el paper de la intel·ligència artificial, la verificació i l’auge dels influenciadors polítics. Tot i que la IA es veu amb recel per part dels professionals, la ciutadania en tolera l’ús com a eina de suport. Malgrat això, el 83% de la població continua considerant els periodistes humans més fiables que els algorismes a l’hora de verificar continguts, tot i que Catalunya lidera el nivell de credibilitat estatal (amb un 37%) de la informació verificada mitjançant IA. L’impacte d’aquests nous actors digitals es categoritza des d’una perspectiva ètica, diferenciant clarament els Commentators —perfils activistes i d’agitació política que sovint perverteixen els codis deontològics per monetitzar la confrontació i la viralitat— d’altres figures com els informadors, els explicadors o els especialistes, que ajuden a divulgar continguts de manera més constructiva en l’entorn digital.
Autor
Giraldo, Santiago
Herrera, Sonia
Rodríguez, Ruth
Montagut, Marta
Camps, Eloi
Editor
Consell de la Informació de Catalunya
Data
2025
Contribuïdor
Rius Baró, Josep Carles
Consell de la Informació de Catalunya
Drets
Creative Commons: Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada (by-nc-nd)
Tipus
text
Identificador
https://cic.periodistes.cat/2026/06/16/nou-estudi-etica-i-informacio-en-temps-dincertesa-radiografia-de-lecosistema-mediatic-catala/
Document Viewer
Col·leccions
Citació
Giraldo, Santiago et al., “Ètica i informació en temps d’incertesa: radiografia de l’ecosistema mediàtic català,” Repositori digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, consulta 17 juliol de 2026, https://omeka.periodistes.cat/items/show/725.