Josep Maria Huertas passà la major part del temps del seu empresonament, gairebé 9 mesos, a la 5a. galeria de la Model. La dels presos perillosos i els polítics. Allà va fer de bibliotecari per redimir pena i distreure el temps. De la duresa de les experiències viscudes, quedà constància al llibre "La presó: quatre morts, vuit mesos i vint dies". Barcelona: Laia, 1978.

Joan Oliver: "tot és relatiu, provisional i aproximat" és el títol de l'entrevista que Josep Maria Huertas deixà escrita abans d'entrar a la presó. Com estava inhabilitat professionalment, van decidir publicar-la amb el pseudònim de Jaume Caldentey (per Jaume Fabre i Juani Caldentey, dos dels seus bons amics). Va sortir publicat el 10 de setembre de 1975 a les pàgines literàries de Tele/eXpres i en català.

Durant tot el llarg procés, Josep Maria Huertas va rebre nombrossíssimes mostres de solidaritat. El dibuixant Cesc, Francesc Vila i Rufas, un dels grans referents de l'humor gràfic a Catalunya i company al Tele/eXpres li va dedicar aquest dibuix amb un poema d'Ho Chi Minh.

"Per aquells dies va córrer la brama de la defenestració de l'Ibáñez Escofet, com a complement de la meva condemna. Vaig demanar permís per escriure-li, però me'l van denegar quan ja tenia enllestida la carta (...).

La carta a l'Ibáñez va dormir dins una carpeta fins que, molts anys després, la hi vaig donar, fidel al principi que les cartes són del destinatari (...).

La carta era en castellà, perquè estava prohibit redactar-la en català. Que no em deixessin trametre-la en el seu moment va ser, a més d'una burocràcia mesquina, una altra amargura a afegir." [J. M. Huertas Clavería - testimoni personal]

A la presó, Huertas Clavería va ser autoritzat a mantenir correspondència setmanal amb en Jaume Fabre, el seu amic periodista amb qui havien iniciat al febrer de 1974 un projecte molt ambiciós que ells mateixos definiren de broma la "summa theologica" dels barris de Barcelona. Des del seu confinament i comptant amb les investigacions a peu de carrer per part de Jaume Fabre, van elaborar, en condicions molt difícils, el volum cinquè de la sèrie "Tots els barris de Barcelona" amb 8 volums en total.

Marc Andreu, periodista i historiador, publica la seva tesi doctoral l'any 2015: El moviment ciutadà i la Transició a Barcelona (1972-1986). Dedica un capítol al cas: "Les claus veïnals (i reservades) del ‘Cas Huertas". És una recerca exhaustiva a partir de diverses fonts, algunes inèdites fins al moment. Desenvolupa la idea que és possible fer una relectura del Cas Huertas en clau de moviment veïnal: les autoritats franquistes, més enllà de l’ultratge, estaven preocupades perquè els periodistes que feien informació de barris a Barcelona forçaven els límits de la censura i contribuïen a erosionar i deslegitimar la dictadura.

Jaume Fabre signa per primera vegada una crònica que explica com van elaborar a quatre mans una part de la col·lecció de llibres "Tots els barris de Barcelona" amb la dificultat de l'empresonament de Huertas Clavería.